Bona nit a qui m'estigui llegint....

Avui m'he decidit a reemprendre l'escriptura del meu blog amb una notícia que em sembla interessant des d'un punt de vista d'anàlisi de la integració total de la tecnologia en el pla personal.

A l'article "Ordenadores diminutos que ayudan, informan y entretienen" s'exposa com s'està produint una miniaturització dels aparells informàtics de manera que aquests s'estan començant a poder transportar-se dintre d'objectes on fins fa poc era impensable que hi anés una altra cosa que no fossin d'una mida similar o més petita. Així, en un futur no molt llunyà ens podrem trobar amb mànecs de paraigua que ens informaran de l'estat del temps o de petits xips insertats en els petas de flors artificials. Però, sens dubte una de les aplicacions que m'ha semblat més interessant ha estat en la integració en peces de roba de microordinadors que regulin activitats corporals, com podria ser el ball. Així, ja no haurem de patir si no fem bé els passos de ball perquè podrem disposar d'una manera segura de coordinar els nostres moviments.

Aquestes innovacions em fan pensar que la tecnologia informàtica, i en general la tecnologia com a camp de progrés humà, no deixa de ser una manera de deixar volar la imaginació, ja que hem de ser conscients que molts dels enginys que es creen acabaen per no comercialitzar-se per motius relatius a la seva excessiva divergència amb les necessitats socials de cada moment.

Amb aquesta notícia em plantejo si realment la tecnologia no es troba massa afectada pels condicionants socials particulars, ja que si es pogués crear amb més llibertat es podria induir a un renaixement (en el sentit històric del terme) de la innovació en aquest àmbit.