Censura digital xinesa

Sembla que les autoritats xineses estan obstinades a demostrar al món (encara que els costi aconseguir-ho) que el seu règim polític és mòdelic i que en la seva societat es respecten els drets humans...

Tot i això, el WWW s'ha convertit en l'aliat més poderós per a demostrar que sota l'aparent progressió cap un capitalisme i apertura política que embadaleix els estats occidentals hi ha situacions massa evidents que apunten a l'enduriment de la censura xinesa contra la lliure informació dintre del seu territori. En el següent video (en anglès), China censorship (censura xinesa), es mostra un cas recent d'una pàgina sobre una enquesta que demanava l'opinió dels cibernàutes sobre diferents partits polítics. La reacció del govern va ser primerament el ràpid bloqueig de la pàgina sota l'excusa que no hi ha una representativitat adequada en les respostes aconseguides; tanmateix, i per les pressions al respecte, finalment s'han vist obligats a permetre la reobertura de la pàgina.

Aquest tipus de situacions duen a la necessitat de valorar quina és la situació de la lliure circulació de la informació al món. En aquest sentit, al vídeo Celebran por primera vez el dia de libertad de expresión en Internet es mostra com hi ha una preocupant repressió informativa que posa en perill l'avenç del model informacional a nivell mundial a causa del control en l'elaboració i difusió d'informació a la Xarxa així com l'accés a la mateixa per part de la ciutadania. El cas xinés és l'exemple més comentat , tot i que també ha de recordar-se el cas rus que ha fet una supervisió molt estricta del tractament donat a la guerra de Txetxènia.

Això pot dur a plantejar-nos fisn a quin punt és legitima la regulació dels governs respecte els continguts difosos per Internet (excloent els il·legals), donat que no sols es tracta de difondre unes idees per la Xarxa sinó també de fer prendre consciència a les persones sobre situacions determinades (p.ex.: la cancel·lació de la cimera del BM a Barcelona el 2001, la congregació de persones per a una vivenda digna, etc) a partir de l'establiment de grups reivindicatius que expresen les seves idees virtualment i actuen al pla xarxa com físicament.

Politica a la xarxa

Guanyar les eleccions s'ha convertit per a molts polítics en sinònim d'haver-se d'afaptar als nous temps... i per a això s'ha d'estar a l'aguait sobre quina és la millor manera d'arribar als posibls votants.

Com que, no ens enganyem, la política és molts cops qüestió de màrqueting, els assessors de comunicació i d'imatge han vist en Internet una possibilitat immillorable per a poder compensar els cada cop més inconcrets programes electorals al temps que es dóna una imatge de modernitat a molts polítics i polítiques que d'altra manera es veurien massa ancorats en un tarannà poc engrescador.

Penseu, si no, el cas de polítics que han fet un ús (i de vegades abús) de la Xarxa per a difondre les seves accions i promeses. I és precisament a mode de narració com sembla que es llegeix millor el que té a dir-nos la classe política... deixant la televisió per a debats interminables.

Aquesta nova tendència són les bitàcores polítiques, tendència recollida a blogs de políticos: una tendencia la alza, on els membres d'aquest col·lectiu primer a nivell internacional i després arribant a casa nostra com donen a conèixer des d'una perspectiva més personal (que no els permeten els discursos més encesos) observacions que els humanitzen tot i deixar anar la seva doctrina de manera més subtil.

Tanmateix, no tots els polítics i polítiques estan avessats a aquest tipus de tasques, especialment pel fet que en molts casos els blogs no tenen altra funció que la d'un efecte a curt plaç. Per això, hi ha un index d'abandonament força elevat que fa pensar si això és un fenomen que s'anirà consolidant o només una moda passatgera .

En qualsevol cas, potser sigui la política un dels àmbits en què la tecnologia ha de dir encara moltes coses. I potser també els polítcs i polítiqueshagin d'aprendre a fer-la servir (quan moltes persones fa temps que ho practiquen assiduament).

Bona nit a qui m'estigui llegint....

Avui m'he decidit a reemprendre l'escriptura del meu blog amb una notícia que em sembla interessant des d'un punt de vista d'anàlisi de la integració total de la tecnologia en el pla personal.

A l'article "Ordenadores diminutos que ayudan, informan y entretienen" s'exposa com s'està produint una miniaturització dels aparells informàtics de manera que aquests s'estan començant a poder transportar-se dintre d'objectes on fins fa poc era impensable que hi anés una altra cosa que no fossin d'una mida similar o més petita. Així, en un futur no molt llunyà ens podrem trobar amb mànecs de paraigua que ens informaran de l'estat del temps o de petits xips insertats en els petas de flors artificials. Però, sens dubte una de les aplicacions que m'ha semblat més interessant ha estat en la integració en peces de roba de microordinadors que regulin activitats corporals, com podria ser el ball. Així, ja no haurem de patir si no fem bé els passos de ball perquè podrem disposar d'una manera segura de coordinar els nostres moviments.

Aquestes innovacions em fan pensar que la tecnologia informàtica, i en general la tecnologia com a camp de progrés humà, no deixa de ser una manera de deixar volar la imaginació, ja que hem de ser conscients que molts dels enginys que es creen acabaen per no comercialitzar-se per motius relatius a la seva excessiva divergència amb les necessitats socials de cada moment.

Amb aquesta notícia em plantejo si realment la tecnologia no es troba massa afectada pels condicionants socials particulars, ja que si es pogués crear amb més llibertat es podria induir a un renaixement (en el sentit històric del terme) de la innovació en aquest àmbit.